Procediment de conformitat

El Parlament Europeu té competències en certs àmbits legislatius per emetre un dictamen de conformitat, d'acord amb l'article 192 del Tractat CE. El dictamen de conformitat atribueix al Parlament un dret de vet. El paper del Parlament consisteix doncs a aprovar o rebutjar la proposta legislativa i el Consell no pot obviar el dictamen del Parlament. El procediment de dictamen de conformitat s'aplica, en general, a la ratificació de determinats acords negociats per la Unió Europea.

Àmbit d'aplicació del procediment del dictamen de conformitat

L'Acta Única Europea de 1986 introduí el procediment de dictamen de conformitat en dos sectors: els acords d'associació i els acords d'adhesió a la Unió Europea.

L'àmbit d'aplicació d'aquest procediment s'estengué en el Tractat de Maastricht (1992) a certs àmbits legislatius en els quals el Consell decideix per unanimitat, que posteriorment, en el Tractat d'Amsterdam, es reduiren als Fons Estructurals i de Cohesió (article 161 del Tractat CE). Després del Tractat d'Amsterdam, és necessari el dictamen de conformitat del Parlament quan el Consell constata l'existència d'un risc de violació greu dels drets fonamentals per un Estat membre. El procediment de dictamen de conformitat és reemplaçat pel procediment de codecisió en les disposicions relatives al dret de circulació i d'allotjament de ciutadans de la Unió.

El Parlament Europeu posseeix un veritable poder de bloqueig en diferents àmbits, i sense el seu dictamen de conformitat el Consell de la Unió Europea no pot aprovar cap acte. Tanmateix, el Parlament Europeu no ha rebut el poder d'emetre un dictamen de conformitat respecte a tota la nova revisió dels Tractats.

Més informació:

Articles 82, 83, 95 del Reglament