Codecisió

Instaurat pel Tractat de la Unió Europea (Maastricht, 1992) i reforçat pel Tractat d'Amsterdam, el procediment de codecisió preveu un autèntic repartiment del poder legislatiu entre el Parlament i el Consell de la Unió Europea. La codecisió ha esdevingut el procediment més important de la pràctica legislativa.

Àmbit d'apicació de la codecisió

El procediment de codecisió, fonamentat en l'article 251 del Tractat de la CE, antic 189 B, constitueix el procediment legislatiu central del sistema decisori comunitari.
Aquest procediment es basa en la recerca d'un acord entre el Parlament Europeu i el Consell a fi que el procés legislatiu obtingui el seu resultat.

Aquest mètode s'aplica a la legislació que regeix un ampli ventall de sectors com per exemple el mercat interior, la lliure circulació de treballadors, l'educació, la cultura..., on el Consell decideix per majoria qualificada.

La Constitució preveu reforçar els poders colegisladors del Parlament estenent el procediment de codecisió als domins en els quals no tracta encara conjuntament amb el Consell, com la política agrícola, la polític de recerca i la política de desenvolupament regional i social de la Unió (els anomenats Fons Estructurals).