La codecisió

El procediment de codecisió es va introduir amb el Tractat de Maastricht sobre la Unió Europea (1992), i amb el Tractat d'Amsterdam (1999) es va ampliar i es va adequar per augmentar-ne l'eficàcia.

• La codecisió dóna el mateix pes al Parlament Europeu i al Consell Europeu de la Unió en un ampli ventall d'àrees (per exemple transport, medi ambient o protecció del consumidor). Dos terços de les lleis europees són adoptades conjuntament pel Parlament Europeu i el Consell. És el procediment legislatiu ordinari.
  
  
• La Comissió envia les seves propostes al Parlament i al Consell.
  
  • Aquests les examinen i discuteixen dos cops seguits.
  • Després de dues lectures, si no s'ha arribat a cap acord, la proposta se somet al Comitè de Conciliació, compost pel mateix nombre de representants del Consell que del Parlament.
  • Els representants de la Comissió assisteixen igualment a les reunions d'aquest comitè i intervenen en els debats.
  • Un cop el Comitè ha adoptat un acord, el text convingut s'envia al Parlament i al Consell per una tercera lectura, a l'objecte que pugui ésser adoptat com a text legislatiu, per a la qual cosa és indispensable l'acord definitiu de les dues institucions.
  • Tot i que el Comitè de Conciliació hagi consensuat un text comú, el Parlament pot refusar, per majoria absoluta dels seus membres, l'acte legislatiu proposat.