Quantes llengües s'usen al Parlament Europeu?

El primer reglament aprovat per les Comunitats Europees data del 1958, on s'establia que les llengües oficials de les institucions fossin les quatre llengües oficials als països que la conformaven: Alemanya, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos. Aquestes eren l'alemany, el francès, l'italià i el neerlandès.

Amb cada ampliació, les llengües dels nous Estats membres s'han integrat immediatament. El 1973 es van integrades l'anglès, el danès i l'irlandès (aquesta darrera solament com a llengua de Tractats, és a dir, només emprada en l'acta d'adhesió d'Irlanda i en els textos fonamentals relatius al país). Més tard, el 1981, fou el grec; el 1986 el portuguès i l'espanyol. El 1995 el finès i el suec. El 2004 el txec, l'estonià, l'hongarès, el letó, el lituà, el maltès, el polonès, l'eslovac i l'eslovè.

Des de l'1 de gener de 2007, la Unió Europea compta amb un total de 23 llengües, amb l'adhesió de Bulgària i Romania. L'irlandès també s'ha convertit en llengua oficial.

Aquestes 23 llengües suposen un total de 506 possibles combinacions, ja que cada llengua pot ser traduïda a les altres 22. Per poder assumir aquest repte, el Parlament Europeu ha configurat un eficient sistema d'interpretació, traducció i control jurídic dels textos. S'han disposat rigoroses regles per garanir l'eficàcia d'aquests serveis, mantenint alhora les consignacions pressupostàries a nivells assumibles.